Fa un any que Maria ja no està amb nosaltres.
La Peixateria Sala de Creació li rendeix un homenatge perquè estigui sempre present.
Podeu veure els seus treballs en el blog de La Peixeteria.

Avui, hem seleccionat una videoacción.

Salutacions

http://www.maria-cosmes.stidna.org/es/experimentos-del-alma/experiment-zero?fbclid=IwAR3K4LDWpAI4BoJ2lquGfnIyhzCPmjaXEkxBU-HkQd-qiDD17IccxHkDWaU
Inauguració el 23 de març a les 13 h  Molí Nou-Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat, Barcelona.


Javier Salas

La ausencia del retorno


Al nacer

me dijeron que iba a morir.

De niño me ahogaba en un remolino y

mi madre me salvó.

Me mecía en un sillón.

Hablaba por las noches.

Miraba desde mi balcón.


Llevaría un ancla.


Exposició: Red Fish

Autora: Laia Masó



El pez más viejo del río

El pez más viejo del río
de tanta sabiduría
el pez más viejo del río
como amontonó vivía
brillantemente sombrío
y el agua le sonreía.

Tan sombrío llegó a estar
el agua no le divierte
tan sombrío llegó a estar
que después de meditar
cogió el camino del mar
es decir, el de la muerte.

Miguel Hernández



Aquesta exposició és un recull d'il·lustracions que parteixen del concepte d'allò marí per tal d'explicar espais d'una subjectivitat que es dibuixa de dels marges.
El títol d'aquesta, dóna nom a una cançó de The Traitors, que com el poema de Miguel Hernández adaptat i cantat posteriorment per Camarón, s'aproxima a la tristesa d'estar permanentment fora de lloc.
El colorisme de les imatges amaga un rerefons de deliri que recorda les obres de Daniel Johnston, per altra banda, de referència inqüestionable.
Peces que en ocasions funcionen com a pla contra-pla per tal de reflectir una lectura de l'absència, la despersonalització, la solitud i la depressió.

Dia de la inauguració:

Concert de The Traitors.















Aquest dissabte inaugurem nova exposició de l'artista Matilde Vela.

Dissabte 24 de novembre de 2018 a les 13:30 h a la La Peixateria Sala de Creació

JO VULL MENJAR PEIX I TU?

El dia vint-i-cinc de setembre de 2018, a les nou del matí més o menys, vaig sortir a caminar per la platja, com feia sovint...

...M'agradaria convidar tothom a reflexionar sobre el nostre pas pel planeta terra, com era, què hi fem i en què es tranformarà si no canviem la nostra relació amb l'entorn.

Matilde Vela
"Mar de Mortes" instal·lació de Laura del Valle.

El maig de 2016 vaig decidir anar-me a Grècia a col·laborar de forma independent a un camp de persones refugiades. Record haver intuït que el viatge, no anava a ser un viatge d'anada i volta. Vaig ser i no vaig tornar... i encara sort que no ho vaig fer.

La que es va quedar allí, era una dona amb un sentiment de consciència social permanent però desconnectat dels instints més primaris; m'enfuriava, però sempre a la llunyania. Era una covarda, vaig tornar sent-ho una mica menys. En aquest viatge en reconectí amb la meva ira des d'una visió absolutament pràctica, amb una adreça funcional i precisa.

De totes aquestes precisions que han sorgit en aquest temps, una d'elles és "Mar de Mortes", un crit feroç i furiós a la nostra passivitat, al nostre conformisme i desídia com a éssers humans. Seguim banyant-nos en un mar de persones mortes. Elles perden la vida lluitant pel seu futur i nosaltres, morim en vida, impassibles i acomodades en la nostra resignació mundana d'habitants del primer món.

Em perdonin la naturalitat, però si no ens obrim en canal per veure que estem podrides, no podrem repensar-nos mai.

LdV

Laura del Valle_Mini Bio

Sóc principalment creadora, en la intersecció entre l'art i l'activisme. Busco sempre el pols precís per a la meva expressió. Pinso més que qualsevol altra cosa i puntualment, focalitzo el que penso amb una funció concreta. Tracte de trobar el gest mitjançant qualsevol disciplina, m'avorreixen els espacialismes, prefereixo alliberar-me i ser una novençana en tot el que provo. L'error m'encanta en totes les seves formes i accepcions. No pretenc casar-me amb la subtilitat ni les mitjanes negres, oberta en canal amb les entranyes a l'aire i cridant-les pel seu nom, és on millor em sento. Aquí t'espero, a tu i a les teves entranyes.



 





  


Miracles habituals 

Els nascuts en 25 de desembre sempre hem tingut el costum -des de temps immemorials- de trobar peixos, multiplicar-los i compartir-los. 
I som capaços de fer-ho en qualsevol part, fins i tot lluny de rius i mars.
 Clic a la fotografia per veure el quadern de sala
Clica a la fotografia per veure el quadern de sala

Yelena Cvejic 

Del 10 de març al 3 de maig de 2018
Inauguració a les 13 h
Cooperativa Moli Nou, Sant Boi de Llobregat, Barcelona.


"RIBA"
"En serbi, riba és peix és femení"

El treball artístic de Yelena Cvejic està basat en la seva pròpia experiència vital, entre altres coses, també com a migrant. Des del principi de la guerra en els Balcans, desenvolupa la seva vida i la seva activitat artística entre Madrid i Barcelona, sent els elements d'integració i distinció els temes del seu constant interès i aprenentatge.
Durant diversos anys, i des del principi del projecte, Yelena ha format part de LAC! Laboratori d'Art Comunitari, projecte de Cultura de sant Boi de Llobregat, i que exerceix com a professora i artista. També com a documentalista del mateix LAC!

Per La Peixateria, Yelena Cvejic/Yelena de Belgrado, ha realitzat una sèrie de fotografies on se situa físicament/presencialment en els entorns mateixos de l'exposició, en la peixateria, en els marges de la Cooperativa,Moli Nou; sostenint un peix en els seus braços i interrogant amb la mirada a l'observador, a l'espera d'una reacció, una resposta.
Recordant a Virgínia Wolf en la seva frase: "Sostinc l'arrel. Sóc l'arrel!, en Yelena igualment: Sostinc el peix, sóc el peix.
L'artista que neix a les ribes de l'aigua dolça del Danubi i el seu afluent Sava, també inclourà en aquesta mostra el treball amb el tèxtil desenvolupat al programa LAC! Amb el grup de dones de Benito Menni, i que retorna al seu origen, després de navegar per altres llocs de l'art.


Fa un any que Maria ja no està amb nosaltres. La Peixateria Sala de Creació li rendeix un homenatge perquè estigui sempre present. Podeu v...